Casa SD6

El projecte es defineix com un objecte arquitectònic de clara voluntat plàstica, on la relació entre forma, material i obertura construeix una arquitectura continguda però expressiva, profundament vinculada a l’entorn.

Formalment, la casa es caracteritza per uns ràfecs profunds i allargats que s’entrecreuen davant de les estances, generant espais exteriors domèstics i especialitzats. Aquests espais actuen com a prolongació natural dels interiors i afavoreixen una manera de viure centrada en la relació directa amb el jardí i la vida a l’aire lliure.

El projecte s’articula a partir d’una paleta reduïda de materials aplicada sobre plans abstractes que s’encaixen o se sobreposen, amb l’objectiu d’obtenir un llenguatge clarament contemporani. Aquesta estratègia compositiva permet reforçar la lectura unitària del volum, tot mantenint una certa complexitat espacial i constructiva.

Els murs de paredat de pedra seca contrasten amb l’arrebossat de tonalitat cru, alternant-se en la façana i aportant profunditat, textura i variació lumínica. Aquest joc material enriqueix la percepció volumètrica del conjunt i accentua la seva relació amb el paisatge.

Finalment, les obertures de terra a sostre estableixen una connexió directa entre els espais interiors i l’exterior, afavorint la continuïtat visual i espacial. Aquesta transparència controlada genera ambients càlids i lluminosos que intensifiquen la vinculació de la casa amb el seu entorn immediat.

Formalment, la casa es caracteritza per uns ràfecs profunds i allargats que s’entrecreuen davant de les estances, generant espais exteriors domèstics i especialitzats. Aquests espais actuen com a prolongació natural dels interiors i afavoreixen una manera de viure centrada en la relació directa amb el jardí i la vida a l’aire lliure.

El projecte s’articula a partir d’una paleta reduïda de materials aplicada sobre plans abstractes que s’encaixen o se sobreposen, amb l’objectiu d’obtenir un llenguatge clarament contemporani. Aquesta estratègia compositiva permet reforçar la lectura unitària del volum, tot mantenint una certa complexitat espacial i constructiva.

Els murs de paredat de pedra seca contrasten amb l’arrebossat de tonalitat cru, alternant-se en la façana i aportant profunditat, textura i variació lumínica. Aquest joc material enriqueix la percepció volumètrica del conjunt i accentua la seva relació amb el paisatge.

Finalment, les obertures de terra a sostre estableixen una connexió directa entre els espais interiors i l’exterior, afavorint la continuïtat visual i espacial. Aquesta transparència controlada genera ambients càlids i lluminosos que intensifiquen la vinculació de la casa amb el seu entorn immediat.