Edifici J5

El solar s’emplaça al centre històric de Sabadell, en un teixit de carrers estrets i desalineats que s’articulen a partir de petites places, configurant un espai urbà singular marcat per la manca d’ortogonalitat.

La peatonalització d’aquest teixit urbà condiciona una lectura dels edificis des de la perspectiva del vianant, un punt de vista proper, baix i pausat que afavoreix la percepció del detall en les façanes. Així mateix, l’estretor dels carrers potencia les visions tangencials per sobre de les frontals, fet pel qual la perspectiva esdevé una eina projectual clau, per davant de la lectura estrictament frontal de l’alçat. En aquest context, el solar se situa al mig del front del carrer Sant Jaume i actua com a peça de transició entre edificacions més recents i arquitectures de caràcter històric.

Des d’un inici, el projecte assumeix el rol de mediació entre llenguatges urbans diferents. Un dels aspectes determinants en la configuració de la façana és l’organització de la planta d’habitatge, que situa tots els dormitoris al carrer Sant Jaume, mentre que la sala d’estar i la cuina s’obren cap al pati interior d’illa.

Aquesta lògica funcional fa que les estances es repeteixin al llarg de la façana, afavorint una composició basada en la seriació i atorgant un paper central a la finestra com a element principal de composició. La proporció vertical ve determinada pel context urbà, així com per les dues directrius que defineixen el solar: d’una banda, el pla de façana del carrer i, de l’altra, les mitgeres.

En aquest marc, el buit de la finestra es projecta amb un brancal perpendicular al carrer i l’altre a les mitgeres, generant una finestra esqueixada. Per reforçar aquest efecte, el brancal inclinat es diferencia mitjançant un color més intens, de manera que, en la lectura en perspectiva, adquireix un protagonisme clar.

La peatonalització d’aquest teixit urbà condiciona una lectura dels edificis des de la perspectiva del vianant, un punt de vista proper, baix i pausat que afavoreix la percepció del detall en les façanes. Així mateix, l’estretor dels carrers potencia les visions tangencials per sobre de les frontals, fet pel qual la perspectiva esdevé una eina projectual clau, per davant de la lectura estrictament frontal de l’alçat. En aquest context, el solar se situa al mig del front del carrer Sant Jaume i actua com a peça de transició entre edificacions més recents i arquitectures de caràcter històric.

Des d’un inici, el projecte assumeix el rol de mediació entre llenguatges urbans diferents. Un dels aspectes determinants en la configuració de la façana és l’organització de la planta d’habitatge, que situa tots els dormitoris al carrer Sant Jaume, mentre que la sala d’estar i la cuina s’obren cap al pati interior d’illa.

Aquesta lògica funcional fa que les estances es repeteixin al llarg de la façana, afavorint una composició basada en la seriació i atorgant un paper central a la finestra com a element principal de composició. La proporció vertical ve determinada pel context urbà, així com per les dues directrius que defineixen el solar: d’una banda, el pla de façana del carrer i, de l’altra, les mitgeres.

En aquest marc, el buit de la finestra es projecta amb un brancal perpendicular al carrer i l’altre a les mitgeres, generant una finestra esqueixada. Per reforçar aquest efecte, el brancal inclinat es diferencia mitjançant un color més intens, de manera que, en la lectura en perspectiva, adquireix un protagonisme clar.