Casa C14

El pendent del terreny i la voluntat de minimitzar els moviments de terres condicionen la configuració final del projecte. Seguint les corbes de nivell, l’habitatge s’arrela longitudinalment al terreny, mitjançant volums esglaonats que generen un subtil joc de desplaçaments.

La cantonada esdevé l’element clau que trenca la frontalitat de la casa i, alhora, propicia visuals en diagonal entre l’interior i l’exterior, enriquint la percepció espacial en ambdues direccions.

La seva implantació en una posició central dins la parcel·la permet preservar els bosquets d’alzines existents i mantenir un entorn natural i íntim.

El programa funcional es desenvolupa en dues plantes orientades a sud, configurant una arquitectura que es projecta sobre el paisatge, amb els arbres i la vegetació autòctona com a teló de fons. Les estances de dia se situen a la planta baixa, amb la voluntat d’establir una relació directa amb el jardí i diluir els límits entre interior i exterior. Per contra, les estances de nit s’ubiquen a la planta primera, afavorint-ne la privacitat.

Les referències materials de l’habitatge reflecteixen el seu entorn natural. Superfícies contínues amb textures tradicionals —com murs de maó, cobertes de formigó i fusteries de roure— aporten profunditat a les visuals i connecten els espais domèstics, tant interiors com exteriors, mitjançant ambients lluminosos i càlids.

La cantonada esdevé l’element clau que trenca la frontalitat de la casa i, alhora, propicia visuals en diagonal entre l’interior i l’exterior, enriquint la percepció espacial en ambdues direccions.

La seva implantació en una posició central dins la parcel·la permet preservar els bosquets d’alzines existents i mantenir un entorn natural i íntim.

El programa funcional es desenvolupa en dues plantes orientades a sud, configurant una arquitectura que es projecta sobre el paisatge, amb els arbres i la vegetació autòctona com a teló de fons. Les estances de dia se situen a la planta baixa, amb la voluntat d’establir una relació directa amb el jardí i diluir els límits entre interior i exterior. Per contra, les estances de nit s’ubiquen a la planta primera, afavorint-ne la privacitat.

Les referències materials de l’habitatge reflecteixen el seu entorn natural. Superfícies contínues amb textures tradicionals —com murs de maó, cobertes de formigó i fusteries de roure— aporten profunditat a les visuals i connecten els espais domèstics, tant interiors com exteriors, mitjançant ambients lluminosos i càlids.