Edifici 307

El solar, situat en l’extrem del sòl urbà i en condició de límit del teixit, esdevé un element determinant en la definició de la proposta. En resposta a aquesta singularitat, la façana principal adopta un caràcter representatiu i urbà, mitjançant una ordenació de terrasses que trenca la linealitat rígida i introdueix variació volumètrica.

En contraposició, la façana posterior es resol a partir d’un buidatge esglaonat que en redueix la presència, tot afavorint una escala més domèstica en relació amb l’interior d’illa. L’organització del conjunt es planteja a partir de dos nuclis de comunicació vertical, que estructuren el programa residencial en dues unitats diferenciades: un primer nucli amb 15 habitatges (3 per replà) i un segon amb 19 habitatges (4 per replà).

Des del punt de vista tipològic, la proposta integra tres tipus d’habitatge en funció de les condicions de ventilació i orientació: habitatges passants, amb doble façana a carrer i interior d’illa; habitatges de cantonada, desenvolupats sobre el tester; i habitatges amb una sola façana a carrer, que resolen la ventilació creuada mitjançant patis interiors vinculats a l’estesa de roba.

En contraposició, la façana posterior es resol a partir d’un buidatge esglaonat que en redueix la presència, tot afavorint una escala més domèstica en relació amb l’interior d’illa. L’organització del conjunt es planteja a partir de dos nuclis de comunicació vertical, que estructuren el programa residencial en dues unitats diferenciades: un primer nucli amb 15 habitatges (3 per replà) i un segon amb 19 habitatges (4 per replà).

Des del punt de vista tipològic, la proposta integra tres tipus d’habitatge en funció de les condicions de ventilació i orientació: habitatges passants, amb doble façana a carrer i interior d’illa; habitatges de cantonada, desenvolupats sobre el tester; i habitatges amb una sola façana a carrer, que resolen la ventilació creuada mitjançant patis interiors vinculats a l’estesa de roba.